l'Obra gramatical i lingüística completa de Jaume Vallcorba i rocosa consta de tres volums. el volum i recull els tres llibres publicats per l'autor: Els verbs 'ésser' i 'estar' en català (1978), Punts essencials de català en lliçons breus (1978) i Història dels verbs ésser i estar (en català i en castellà) (1996), i quatre monografies més, escrites entre 1966 i 1997, que havien romàs inèdites fins ara. el volum ii recull 138 articles i textos breus escrits entre 1963 i 2007. els volums III-1 i III-2 recullen 1.409 notes gramaticals publicades setmanalment al bloc maragall entre 1979 i 2005. el conjunt d'aquesta obra constitueix una pedrera riquíssima per a la recuperació del català no acastellanat i conté les investigacions més sòlides que s'han fet, amb mètode diacrònic contrastiu, del segle xiii al segle xx, sobre l'ús dels verbs estar, ésser i relacionats (anar, tenir, haver-hi, etc.) i sobre el sistema anafòric del català i les estructures que li són pròpies.

Reunim en dos volums l?obra (quasi) completa de Jaume Sisa, el cantautor galàctic autor del clàssic Qualsevol nit pot sortir el sol, i els seus alter egos Ventura Mestres, Ricardo Solfa, Armando Llamado i el Viajante. Repartits en set llibres, cada un dels dos volums expliquen les vides conquistades per Sisa: la vida cantada, la somiada, la pensada, la viscuda, la prestada, l?amagada i la reencarnada. El llibre primer, «Lletres musicals», conté la col·lecció íntegra de cançons de Sisa, puntejades pels pròlegs que Ventura Mestres, el seu comentarista oficial, n?ha escrit al llarg dels anys. El segon, «Poesia dispersa», compagina poemes i prosa poètica. El tercer, «Rumiacions», reuneix una quarantena d?aforismes que expressen el pensament de l?autor. El quart, «Autoxocs Lavida», aplega correspondència, articles de premsa, un dietari inèdit, dedicatòries i parlaments; el resultat és una vivíssima autobiografia fragmentària. El cinquè, «In­térprete polifacético», inclou l?escassa obra escrita de Ricardo Solfa: una targeta de visita. El sisè, «Cancionero y variedades», és el llibre d?Armando Llamado, la màscara més esquiva de Sisa, autor de les cançons de Solfa i de tres poemaris que veuen la llum aquí per primer cop. El setè i últim llibre, «El Viajante», unifica a través de l?ens metafòric d?un viatjant de comerç ?on nien Sisa, Mestres, Llamado i Solfa? el mostrari de sensibilitats i contradiccions que exemplifiquen la cosmovisió galàctica general.

Cuando las primeras pantallas mostraron la mirada cinematográfica de los pioneros del séptimo arte, la ópera llevaba ya tres siglos de andadura. Es posible que el arte de masas en que se convirtió el cine desplazara el centro de interés de un público que, antes de 1896, tenía en la ópera uno de sus divertimentos más exponenciales. Pero aun así, el cine contó con argumentos, cantantes o clichés operísticos, modelo que llega hasta nuestros días. El
" biopic " , la ambientación musical de época o, claro está, la ópera filmada, marcan algunos de los puntos de convergencia de esas dos «obras de arte total» (por decirlo en términos wagnerianos) fusionadas en una sola. Pero este libro se propone reflexionar acerca de las relaciones entre la ópera y las pantallas no cinematográficas: la televisión, el vídeo, el DVD, el BluRay; las transmisiones en directo en salas de cine, en los ordenadores domésticos o en las redes sociales que se consumen a diario. Estos son algunos de los soportes o medios que sustentan la vigencia y el consumo de la ópera, más de cuatrocientos años después de su surgimiento a finales de la era renacentista.

Quan en el currículum es parla de competències, es fa referència a uns objectius de caràcter ampli, complexos, vinculats a la vida real. En el cas de l’educació escolar obligatòria, les competències són el referent final que ha de guiar el conjunt de l’ensenyament en les etapes de primària i secundària, cosa que no eximeix de la necessària programació didàctica per cursos, cicles o períodes més curts, fins i tot diaris, per aconseguir objectius d’aprenentatge més concrets, de naturalesa diversa —conceptuals, procedimentals, actitudinals—, que haurien de ser coherents i pertinents, això sí, amb els fixats amb caràcter competencial.

•

• Jaume Sarramona (Autor/a).
• Gènere: Narrativa;IBIC: SOCIEDAD Y CIENCIAS SOCIALES>EDUCACIÓN PEDAGOGÍA;Fin Didáctico: Etapas educativas>Educación de adultos;Edad Lector: EDAD/NIVEL DE INTERÉS>Para lectores emergentes/principiantes/incipientes (adultos);

• Edicions generals>Sapere Aude.

Nivel B2 de Bitácora Nueva edición, un manual moderno e innovador que permite trabajar al mismo tiempo y de manera sencilla en torno a tres ejes: el enfoque léxico, el enfoque orientado a la acción y el desarrollo de la autonomía del aprendiz. Puntos fuertes de Bitácora Nueva edición:
- Textos interesantes y actuales sobre temas variados.
- Textos orales con diversidad de variedades y acentos.
- Una imagen actualizada del mundo hispanohablante.
- Un vídeo por unidad con propuestas de explotación.
- Un itinerario claro y pautado en cada unidad.
- Actividades variadas que consideran tanto la forma como el significado.
- Un trabajo de observación de la lengua con actividades significativas de atención a la forma.
- Un trabajo profundo y variado con colocaciones y unidades léxicas.
- Remisiones al material complementario a lo largo de la unidad.
- Un completo resumen gramatical al final del libro.
- Un diccionario de construcciones verbales.
- Una sección de preparación al DELE.
- Gran cantidad de recursos digitales complementarios.

En el horizonte de la cultura libresca del Renacimiento, la singularidad de Michel de Montaigne sobresale de manera extraordinaria. Sin embargo, solo cuando se considera ya viejo decide ponerse a escribir, más para excavar en sí mismo que para abrirse camino en el mundo de las letras. Una «pintura del yo», como él mismo la define, que se plasma en un solo libro redactado, editado, corregido y ampliado sin cesar durante los últimos veinte años de su vida. Contiene lo que Montaigne llama sus essais, es decir, sus pruebas, sus experimentos, sus tentativas. ¿Qué puede significar leer hoy los Ensayos? ¿Qué reporta al lector contemporáneo la inmersión en la multiplicidad desplegada a lo largo de las mil páginas de un texto tan singular? Los diversos capítulos de ¿Qué sé yo? ?célebre divisa de Montaigne? nos conducen hacia algunas respuestas en el ámbito de la filosofía y la historia de las ideas, pero también hacia otro tipo de consideraciones acaso más livianas, aunque siempre vigorosas y penetrantes: las propias del saber vivir montanianos, que todavía hoy, tantos siglos después, merecen la más atenta escucha. Jaume Casals, catedrático de Filosofía y rector de la Universidad Pompeu Fabra, ha dedicado gran parte de su labor intelectual a la lectura y el estudio de Montaigne. En este libro reúne y revitaliza las consideraciones sobre los Ensayos que ha llevado a cabo a lo largo de su trayectoria.

Aquest llibre interpreta i analitza de forma lineal quina tipologia de premsa ha existit a la comarca del Montsià entre els anys 1975 i 2014. Des d?una perspectiva històrica, no s?ha d?oblidar la necessitat de conèixer el patrimoni comunicatiu local i com ha afectat la seua evolució en els diferents ciutadans del territori ebrenc per tal de determinar què representa el món dels mitjans de comunicació locals i comarcals i les diverses tecnologies de la comunicació i la informació emprades per a millorar aquesta comunicació de proximitat.
Aquest acurat estudi està estructurat de forma cronològica i per apartats històrics com ara la república, la guerra civil, el franquisme, la tran­sició i l?època més recent amb les renovades tecnologies de la comunicació, internet i la digitalització. Quin protagonisme ha tingut la premsa comarcal al Montsià en el conjunt de Catalunya en aquests anys? L?evolució de la premsa comarcal al Montsià es pot qualificar com un fet rellevant en el desenvolupament de la societat i una eina bàsica per a la comunicació. A més, descobrim que els hàbits diaris han canviat i que, en efecte, han situat la comunicació en una nova dimensió.
En essència, la comunicació local i comarcal és un instrument de vida per als ciutadans per conèixer un passat escrit i recordat a través de la història de la comunicació del territori. Els éssers humans són unes màquines perfectes per a comunicar i, sens dubte, sense comunicació no hi hauria futur ni esperança possible.